Jonas Broomé: “seria interessant que els metges ens veiessin com generalistes ben preparats”

/in , /by

Jonas Broome és exdirector i professor de l’Escola Escandinava d’Osteopatia, a Göteborg (Suècia), un dels centres reconegut com a Partner Internacional de l’European School of Osteopathy (ESO). A l’EOB imparteix l’assignatura d’Estudis Clínics, i hem aprofitat la seva visita per preguntar-li quina és la seva visió del moment que viu ara l’Osteopatia, i com creu que s’ha d’encaminar l’ensenyament d’aquesta disciplina en el futur.


Quan vas prendre la decisió que volies ser Osteòpata?

Quan era adolescent vaig patir una fractura de coll. Hi va haver un Osteòpata que em va ajudar tant que, quan em va arribar el moment d’estudiar, era obvi que havia de seguir aquell camí. He estat osteòpata durant tota la meva vida professional, i per això li estic molt agraït.


A Espanya, l’Osteopatia no és una professió que gaudeixi de reconeixement institucional. Quina és la situació de l’osteopatia a Suècia, on vius i treballes?

Diria que és fins i tot pitjor. A Suècia l’osteopatia no està reconeguda, i no hi ha cap institució universitària sueca que la treballi. Així que, per expedir títols d’Osteopatia ho hem de fer a través d’una universitat d’Alemanya. De manera que Suècia està totalment al marge d’aquest sistema, a dia d’avui. Espero que això canviï aviat, en part gràcies al document CEN sobre estàndards que s’ha presentat fa poc, i en part gràcies als progressos que va fent la professió poc a poc en els estats veïns, i a Europa en general.


Si es considera l’osteopatia com a complement a la medicina al·lopàtica, com podrien connectar els dos col·lectius professionals, i així aconseguir una concepció més interdisciplinària de la Salut?

Els metges són excel·lents especialistes, però seria interessant que ens veiessin als osteòpates com a professionals que són “generalistes” molt ben preparats. Potser aquesta seria una bona manera que comencéssim a treballar junts.

Broome_2


¿Observes diferències significatives entre l’ensenyament de l’osteopatia a Suècia i a Espanya?

Pel que veig, les nostres respectives escoles estan en el punt correcte del balanç entre medicina i Osteopatia. I sona fàcil, però en realitat és molt complicat. Ens interessa incorporar els nous descobriments en la investigació científica, però alhora, és important per a nosaltres no perdre les nostres arrels osteopàtiques. Del que estic convençut és que els estudiants surten dels nostres centres sent el més important: osteòpates efectius i segurs. Això és el que ens fa semblants.


Com a membre de l’Escola Escandinava d’Osteopatia, quina és la teva opinió sobre el document CEN que defineix uns estàndards europeus per a la professió?

A la nostra escola de Suècia, potser no tindrà tot l’impacte que a mi m’agradaria, però és un pas molt important en la direcció correcta. És molt difícil fer que tants països i tan diferents es posin d’acord en un únic estàndard. El document CEN és molt útil, però el proper pas serà fins i tot més significatiu per a l’osteopatia. Però la burocràcia és una mica lenta, com sabem…


Després d’haver donat classe en el nostre Màster des de fa anys, quins aspectes ressaltaries?

Al meu entendre l’EOB té un excel·lent pla d’estudis i el gran suport d’una administració ben organitzada. Les meves trobades amb els estudiants sempre han estat molt positives, deixant de banda els seus esforços per aixecar-se aviat (riu). El meu desig és continuar acudint a aquest centre i seguir ensenyant junts en un futur.

François Allart: “per ser un bon osteòpata és imprescindible la empatia amb el pacient”

/in , /by

François Allart va començar a estudiar Osteopatia el 1978. En aquell moment era fisioterapeuta. Primer es va formar a França, i més tard a Maidstone (Anglaterra). A més d’exercir com a osteòpata, s’interessa per la docència en aquest camp des del 1999. Tal i com ell mateix recorda, la primera classe la va oferir a una classe formada únicament per metges, a París. En l’actualitat també dóna classes a Ginebra, i exerceix com a osteòpata a França. A l’EOB imparteix les assignatures de tècniques viscerals I i II.


Com concep l’Osteopatia?

Per a mi l’osteopatia és com tenir una caixa d’eines que té 3 compartiments: el cranial, l’estructural i el visceral. Com a professor he fet sempre una aproximació més especialitzada a aquest últim, però quan treballo com a osteòpata realment necessito totes les eines. A més, cal que la mà treballi per a la ment, i que la ment treballi per a la mà. No importa la perfecció amb la qual es domini una tècnica: si la ment no està present en fer-la, no serà bona. Hi ha una relació profunda entre les dues coses.


Què és el més important que intenta transmetre als estudiants?

Un dels principis fonamentals, après de Jean Pierre Barral, és l’empatia amb el pacient. Si no es té, no és possible ser un bon osteòpata, tot i que la tècnica sigui perfectament executada. Per això, moltes vegades repeteixo als alumnes que repetir una tècnica moltes vegades no és suficient. És a dir… cal practicar, però no és el més important. Tenir tots els paràmetres clars per a realitzar una tècnica d’Osteopatia no serveix si no hi ha una bona integració. Per a mi, l’osteòpata és algú empàtic, que està disposat a fer coses per al pacient.

Allart_3

Què pot passar si els alumnes es fixen únicament en dominar una tècnica?

Si un estudiant es queda simplement en això, corre el risc que la filosofia que hi ha darrere de l’osteopatia desaparegui o quedi molt diluïda. En l’actualitat, la majoria dels professionals corren aquest risc, ja que només s’hi dediquen una part del temps, i al meu entendre això no és bo. I no ho dic en absolut com una crítica, sinó tot el contrari: amb els alumnes puc veure que el potencial necessari existeix.


Això té relació amb la situació actual de l’Osteopatia a Espanya?

Cal tenir en compte que, fa vint anys, l’osteopatia a França es trobava en una situació molt semblant. Els osteòpates no podien dedicar-se al seu ofici a temps complet perquè la gran majoria eren fisioterapeutes. Només quan hi ha una dedicació completa l’osteopatia es converteix en una cosa real, però això només és possible si és una professió sanitària plenament reconeguda. Influeixen molts factors: la història de l’osteopatia a cada país, la cultura, la manera com s’ensenya… També és molt important tenir en compte la sensibilitat de cada estudiant.


Ho arribarà a ser algun dia?

Amb el temps l’osteopatia a Espanya també serà una professió amb total reconeixement, igual que ho és ja a França, al Regne Unit, a Suïssa i a d’altres estats d’Europa. En realitat simplement és una decisió humana, per tant no és una cosa tan difícil com sembla.

Iniciada la formació per als tutors assistents de la Clínica

/in , /by

L’EOB ha ofert als alumnes que ja han finalitzat el Màster i amb el DO sota el braç el curs per ser tutors assistents a la nostra clínica docent, impartit pel professor de l’EOB i terapeuta de la COB Gerard Álvarez. Es tracta d’una formació adreçada a aquells osteòpates que volen ajudar, però també seguir aprenent, a través de l’atenció a pacients reals.

El curs està distribuït en quatre nivells que es realitzen seguint els estàndards proposat per la Osteopathic European Academy Network (OsEAN). La classe de divendres passat va estar dedicada a impartir el primer nivell.

La formació permet als alumnes adquirir les bases pedagògiques necessàries per a ser tutor assistent, alhora que els dota d’eines per desencallar situacions que poden trobar-se a les consultes. En definitiva, és el suport docent adequat per assegurar que els alumnes que encara no han acabat el Màster rebran un ensenyament de qualitat.

tutors2

Els tutors assistents tenen un paper molt important a les classes pràctiques que es desenvolupen a la COB. Aquestes es troben sempre sota la supervisió d’un tutor clínic experimentat, però sovint aquesta no és suficient per cobrir totes les necessitats docents dels estudiants, i d’aquí la importància de la figura del tutor assistent.

La formació d’aquests tutors és un altre fet diferencial en l’EOB respecte altres centres, ja que suposa una garantia de qualitat per part de les persones responsables de les sessions de pràctica.


Selecció dels alumnes per ser assistent

Per seleccionar els alumnes que seguiran aquest itinerari formatiu, es tenen en compte tant les seves preferències com les aptituds que han demostrat durant els estudis. A cada promoció, els alumnes de l’últim curs poden optar a ser tutors assistents de la clínica si ho sol·liciten. En breu, els alumnes que enguany estan fent quart també podran demanar-ho. En cada cas s’avaluarà la seva aptitud i es procedirà a programar la seva formació per a la propera temporada.