Jonas Broomé: “seria interessant que els metges ens veiessin com generalistes ben preparats”
Jonas Broome és exdirector i professor de l’Escola Escandinava d’Osteopatia, a Göteborg (Suècia), un dels centres reconegut com a Partner Internacional de l’European School of Osteopathy (ESO). A l’EOB imparteix l’assignatura d’Estudis Clínics, i hem aprofitat la seva visita per preguntar-li quina és la seva visió del moment que viu ara l’Osteopatia, i com creu que s’ha d’encaminar l’ensenyament d’aquesta disciplina en el futur.
Quan vas prendre la decisió que volies ser Osteòpata?
Quan era adolescent vaig patir una fractura de coll. Hi va haver un Osteòpata que em va ajudar tant que, quan em va arribar el moment d’estudiar, era obvi que havia de seguir aquell camí. He estat osteòpata durant tota la meva vida professional, i per això li estic molt agraït.
A Espanya, l’Osteopatia no és una professió que gaudeixi de reconeixement institucional. Quina és la situació de l’osteopatia a Suècia, on vius i treballes?
Diria que és fins i tot pitjor. A Suècia l’osteopatia no està reconeguda, i no hi ha cap institució universitària sueca que la treballi. Així que, per expedir títols d’Osteopatia ho hem de fer a través d’una universitat d’Alemanya. De manera que Suècia està totalment al marge d’aquest sistema, a dia d’avui. Espero que això canviï aviat, en part gràcies al document CEN sobre estàndards que s’ha presentat fa poc, i en part gràcies als progressos que va fent la professió poc a poc en els estats veïns, i a Europa en general.
Si es considera l’osteopatia com a complement a la medicina al·lopàtica, com podrien connectar els dos col·lectius professionals, i així aconseguir una concepció més interdisciplinària de la Salut?
Els metges són excel·lents especialistes, però seria interessant que ens veiessin als osteòpates com a professionals que són “generalistes” molt ben preparats. Potser aquesta seria una bona manera que comencéssim a treballar junts.
¿Observes diferències significatives entre l’ensenyament de l’osteopatia a Suècia i a Espanya?
Pel que veig, les nostres respectives escoles estan en el punt correcte del balanç entre medicina i Osteopatia. I sona fàcil, però en realitat és molt complicat. Ens interessa incorporar els nous descobriments en la investigació científica, però alhora, és important per a nosaltres no perdre les nostres arrels osteopàtiques. Del que estic convençut és que els estudiants surten dels nostres centres sent el més important: osteòpates efectius i segurs. Això és el que ens fa semblants.
Com a membre de l’Escola Escandinava d’Osteopatia, quina és la teva opinió sobre el document CEN que defineix uns estàndards europeus per a la professió?
A la nostra escola de Suècia, potser no tindrà tot l’impacte que a mi m’agradaria, però és un pas molt important en la direcció correcta. És molt difícil fer que tants països i tan diferents es posin d’acord en un únic estàndard. El document CEN és molt útil, però el proper pas serà fins i tot més significatiu per a l’osteopatia. Però la burocràcia és una mica lenta, com sabem…
Després d’haver donat classe en el nostre Màster des de fa anys, quins aspectes ressaltaries?
Al meu entendre l’EOB té un excel·lent pla d’estudis i el gran suport d’una administració ben organitzada. Les meves trobades amb els estudiants sempre han estat molt positives, deixant de banda els seus esforços per aixecar-se aviat (riu). El meu desig és continuar acudint a aquest centre i seguir ensenyant junts en un futur.