Andy Rayment: “la situació de l’Osteopatia a Espanya és injusta”

Andy Rayment exerceix com a Osteòpata des de fa més de 8 anys a Brighton (Regne Unit). És un dels professors internacionals que imparteix un seminari al nostre Màster, en particular de l’assignatura de Balanced Ligamentous Tension (BLT), de 3 crèdits. Aprofitant la seva visita a l’Escola, vam xerrar una estona amb l’Andy perquè ens expliqués els aspectes més importants a l’hora de formar joves osteòpates, i també sobre com veu el moment actual de la professió.


Des del teu punt de vista, què és el més important quan es formen jove
s osteòpates?

Romandre fidels a la veritable essència holística de l’osteopatia, implícita també en la filosofia d’Andrew Taylor Still.


Com imagines la formació en Osteopatia a Europa d’aquí a uns 20 anys?

Espero que hi hagi una major obertura cap a l’Osteopatia, i sobretot, l’acreditació de les escoles i universitats més importants i ben preparades. La professió hauria de ser capaç d’arribar encara més lluny i esforçar-se per ser acceptada en el terreny del healthcare, malgrat que per això últim encara sóc bastant escèptic. No ho sé… Potser d’aquí a 50 anys?


Què destacaries del Màster en Osteopatia que oferim a l’EOB?

Per disseny i per metodologia, la capacitat de posar en pràctica la Osteopatía com una teràpia manual moderna, rellevant i efectiva; i alhora amb un gran respecte per les seves arrels històriques i pel seu desenvolupament.

Rayment_2


Institucionalment, l’Osteopatia a Espanya segueix sense ser una professió reconeguda. Quina opinió tens d’aquesta situació?

Com a ciutadà del Regne Unit, he de dir que és de fet bastant estranya, perquè l’osteopatia allà assumeix un paper important en la Salut moderna, juntament amb altres teràpies manuals com ara la fisioteràpia. Veient la situació d’Espanya dins de la Unió Europea i donat que hi ha llibertat de moviment per als treballadors, aquesta situació sembla injusta i fins a cert punt és discriminatòria, perquè aquí no tenim reconeixement professional i legal. Al Regne Unit la professió està reconeguda des de 1993, i això ha ajudat sens dubte a l’acceptació general i al reconeixement de la nostra professió, tot i que encara tingui els seus detractors en la medicina tradicional per la seva predicació holística.


Tal i com ho veus, quin és el fet diferencial més important de l’Osteopatia, comparada amb d’altres disciplines de la Salut?

L’aproximació holística, i les disciplines associades de Still i Sutherland, que a través de l’habilitat palpatòria i l’observació tracten d’anar més enllà del terreny purament empíric de “teixits que causen dolor”.


Què recomanaries als estudiants joves que ara s’inicien en l’Osteopatia per ser uns grans professionals?

Que treballin dur. Que segueixin practicant, aprenent, i sobretot que mantinguin sempre una ment oberta. L’actitud positiva i saber escoltar davant el tractament i la Salut és quelcom essencial.