“Pots tractar a un adult com a nen però no a un nen com a adult”

Ens endinsem al camp pediàtric amb la professora Didde Thorsted, D.O., que impartirà el curs Visió osteopàtic al tractament de bebès amb fre lingual i/o reflux gastroesofágico els pròxims dies 24, 25 i 26 de gener

Especialitzada en el tractament de dones i nens, Didde Thorsted, D.O. ha treballat el camp de la pediatria més de 20 anys. Els 9 últims exclusivament amb nens de 0 a 12 anys. A més, Thorsted la hi Fundadora de la Societat Danesa de Osteopatía Pediàtrica (DSPO).

 

Què té de bo la osteopatía?

La osteopatía m’encanta perquè dóna una visió holística per ajudar als meus petits pacients. Porto gairebé una dècada dedicada a ells, sobretot, a menors d’un any d’edat i no puc estar més agraïda de poder tractar-los.

 

Per què és important l’especialització en pediatria?

L’especialització en pediatria és essencial per a estar segur com a osteòpata. El tractament osteopàtic dels nens és molt fràgil i l’anatomia, la fisiologia i la biomecànica són totalment diferents a les d’un adult. Pots tractar a un adult com a nen però no a un nen com a adult.

 

Quines habilitats requereixen els estudiants? I quines habilitats milloraran?

L’únic requisit por part de l’alumne és que estiguin interessats en la pediatria. El coneixement compartit els permetrà usar totes les habilitats que ja tenen però en el pacient pediàtric i obtindràn eines per a ajudar als bebès amb fre lingual i/o reflux gastroesofàgic.

 

A qui recomanaries aquest curs?

És un curs recomanat per a tots aquells osteòpates que busquen treballar dins del camp de la pediatria, tant aquells que ja estiguin qualificats com els que es vulguin iniciar.

 

Si busques ampliar els teus coneixements dins del camp pediàtric o vols més informació sobre el nostre curs “Visió osteopàtico al tractament de bebès amb fre lingual i/o reflux gastroesofàgic” fes clic aquí.

“Els nens noten les nostres inseguretats. Has de ser directe, concret i ràpid”

Ens endinsem al món de l’osteopatia pediàtrica amb la professora Rosa Mª Roig Figueres, que co-impartirà el curs Introducció a la Pediatria els propers dies 22-23-24 de novembre

Osteòpata i fisioterapeuta. Rosa Mª Roig és una professional del sector i antiga alumni del Màster d’Osteopatia de l’EOB. Apassionada dels nens, els defineix com uns pacients molt agraïts en l’àmbit emocional i en la seva resposta al tractament osteopàtic.

Per què és important l’especialització en l’àmbit de la pediatria? En quins casos pot ser adequat el tractament osteopàtic en infants? Què pot aportar?

El treball amb els nens, tant si es tracta d’un bebè com d’un adolescent, és molt diferent respecte al treball osteopàtic que es fa amb adults. És imprescindible formar-se en pediatria si la nostra intenció és atendre els més petits de la casa. La seva anatomia, la seva fisiologia, la seva resposta al tractament… tot és diferent.

L’osteopatia pediàtrica pot actuar amb molts dels símptomes i/o alteracions dels petits, i sobretot té una gran importància en l’aspecte de la prevenció. Si podem acompanyar-los en el creixement des de bebès, podrem anticipar-nos i evitar o minimitzar possibles problemes futurs.

Com ha de ser i quines habilitats ha de tenir un osteòpata pediàtric?

Ha de ser humil, saber que no és els millors del món però que farà tot el que pugui per ajudar el seu pacient. Els nens noten les nostres inseguretats i no tenen pèls a la llengua. Has de ser directe, concret i ràpid. Necessita una palpació i posicionament molt entrenats.

Quin acompanyament pot fer l’osteopatia en el procés de creixement infantil?

L’osteòpata fa un acompanyament a nivell motor, sensitiu i postural de les activitats esportives, del creixement de les estructures òssies, de les funcions viscerals, de l’oclusió i de la globalitat del nostre petit pacient.

El proper mes de novembre, co-imparteixes en el curs Introducció a la Pediatria, dins el programa Advanced Osteopathy de l’EOB. A qui recomanaries el curs d’introducció a la pediatria i per què?

A tots els osteòpates que els agradin els nens. Són uns pacients molt agraïts a nivell emocional i a nivell de tractament osteopàtic. Tenen un potencial tant gran que milloren molt ràpid i és molt bonic quan, a mida que avança el tractament, són ells mateixos qui demanen els pares que demanin hora.

Si t’interessa l’osteopatia pediàtrica i vols més informació sobre el nostre curs “Introducció a la Pediatria” fes click aquí

Entrevistem a Manel Meca, Premi Louis Rommeveaux 2017

Cada any, durant l’Acte de Graduació dels estudiants del Màster en Osteopatia, els alumnes que finalitzen els seus estudis fan entrega del Premi Louis Rommeveaux a un professor o professora com a mostra d’un vincle especial entre el docent i els estudiants.

Louis Rommeveaux DO fou professor de l’Escola d’Osteopatia de Barcelona (EOB) durant les primeres promocions del Màster fins a la seva mort el 2002. El seu carisma i caràcter van fer que deixés una petjada molt important tant als estudiants com als professors de l’EOB i des del 2003 els graduats atorguen aquest premi en honor a l’osteòpata francès.

Enguany, els estudiants van entregar el premi a Manel Meca DO, professor de la nostra Escola i tutor de les pràctiques clíniques. El Manel té una destacada trajectòria tant acadèmica com professional i hem volgut aprofitar l’ocasió per entrevistar-lo.

En l’àmbit acadèmic, el Manel Meca va començar una carrera en les ciències de la salut el 1997 que l’ha portat a ser Diplomat en Infermeria (Universitat de Barcelona, 2000), Diplomat en Fisioteràpia (Gimbernat – Universitat Autònoma de Barcelona, 2003) i Osteòpata DO per l’EOBUPF – Barcelona School of Management. A més, també ha cursat el Màster Universitari en Investigació Traslacional de Fisioteràpia (UAB) entre el 2015-16.

Com creus que aquest destacat recorregut acadèmic en l’àmbit de les ciències de la salut t’ha ajudat en la teva formació com a professional?

En nombroses ocasions els explico als alumnes com m’ha ajudat a poder realitzar tots aquests estudis, sobretot per l’experiència professional. Vaig treballar 8 anys a l’Hospital Universitari de Bellvitge, passant per totes les àrees possibles d’aprenentatge com a Urgències, UCI i tot tipus de zones assistencials. És un món que t’ensenya molt: a viure amb els pacients, a saber estar al seu costat en els diferents moments de la seva vida i de la de les seves famílies, a treballar en equip i en general a tenir una visió més àmplia del pacient.

A més, arribes a conèixer amb més detall les intervencions quirúrgiques, sobretot quan aconsegueixes estar en el quiròfan i, per tant, et fas una magnífica idea de tot el procediment, els teixits que s’han lesionat, etc. Així, quan avui tracto a un pacient, solament veient una cicatriu em puc fer una idea de tot el que ha ocorregut.

El temps que vaig passar treballant amb el RCD Espanyol també em va ajudar molt en la meva formació, sobretot a saber moure’m en un món una mica més complicat, tractar amb un altre tipus de pacients, amb un altre tipus d’exigències i recursos. A més en els primers anys vaig poder acollir a alumnes de fisioteràpia de diverses universitats i em va permetre donar els meus primers passos en la part docent.

A banda, també t’has format en diferents cursos de formació continua com el Postgrau en Fisioteràpia Analítica segons el Concepte Sohier el 2003 i altres cursos de l’Advanced Osteopathy Barcelona (AOB) com els postgraus en Ginecologia i Obstetrícia, Osteopatia Visceral, Osteopatia Glandular i Osteopatia en l’eix intestí-cervell.

Consideres important la formació de postgraus? Què creus que t’aporta aquesta formació continua com a professional i docent?

Sense cap mena de dubte, crec que és necessari i pràcticament podria dir que obligatori. És en aquest moment quan comences a indagar en aquells temes on vols aprofundir, sigui perquè t’atreuen molt o perquè simplement necessites treballar-los més.

En el meu cas, m’he format sobretot en temes que considero necessaris per al tipus de pacients que tinc en la consulta, on necessitava un major coneixement i, sens dubte, per què també m’apassionen. Amb tot, la majoria de companys que conec seguim en formació, hem continuat cursant més postgraus i màsters amb l’objectiu d’avançar en l’àmbit personal i professional.

En l’àmbit professional, des del 2016 ets l’osteòpata personal del campió de MotoGP Jorge Lorenzo. Això no ho pot dir qualsevol! Alhora, també ets l’osteòpata del pilot MotoGP Pol Espargaró i del pilot de Moto 3 Gabri Rodrigo. Això suposa que acompanyes a aquests professionals durant tot el mundial. Ens pots explicar com és el teu dia a dia al seu costat?

En general és complicat treballar amb aquest tipus de personalitats perquè la seva vida ja és complicada per tots els esdeveniments i compromisos que tenen i perquè contínuament estan viatjant, si no és a causa del seu treball, pel seu lloc de residència. Això fa que sigui difícil poder tenir la continuïtat del treball que m’agradaria fer amb ells. Per aquest motiu, part del meu treball consisteix a viatjar bastant i, evidentment, on podem realitzar el treball més important des del punt de vista professional és en els circuits.

Tant amb el Jorge l’any passat com amb el Pol i el Gabri aquest any, el meu dia a dia implica estar prop seu en els circuits, ja que es tracta d’un esport de risc i solen haver-hi caigudes i per tant això suposa part del meu treball com osteòpata. En algunes ocasions també realitzo tasques com infermer gràcies a la meva formació, per si necessiten algun tipus de cures o medicació.

De quina manera el teu treball com a osteòpata ajuda al rendiment i la recuperació de Jorge Lorenzo, Pol Espargaró i Gabri Rodrigo?

Crec que la part més important, i sobretot la que he experimentat més aquest any amb el Pol i el Gabri, és que el moment que es realitza el tractament en la llitera, a part de realitzar els tractaments oportuns per a cada moment de la competició, ells troben un moment de desconnexió.

En nombroses ocasions, estar en el circuit pot ser molt estressant, ja que no només fan el seu treball damunt de la moto sinó que atenen a mitjans de comunicació, etc. Per això, posar-se sobre la llitera i treballar de forma tranquil·la els ajuda també a relaxar-se i tornar a centrar-se.

Com osteòpata els intento ajudar molt en la seva postura, a equilibrar les zones que més treballen en el seu esport i reajustar tot el que es pugui, sobretot després de patir les caigudes que formen part del seu esport.

A més a més, durant 8 anys has exercit com a fisioterapeuta de la plantilla del primer equip del RCD Espanyol, un club de Primera Divisió de la Lliga Espanyola. Com és el treball amb un equip esportiu d’elit?

És un treball que des de fora sembla bonic, còmode i, si a més t’agrada el futbol, és el treball dels teus somnis. Però de la mateixa manera que succeeix amb el món de les motos, es viatja moltíssim i per tant també es treballa molt. Pràcticament és un treball de dilluns a diumenge, on convius amb les mateixes persones i el treball en equip acaba sent el més important.

A tot això cal sumar que cada jugador té les seves preferències, el seu caràcter, que quan viatges estàs lluny de la teva família (igual que els passa a ells) i per tant has d’entrar en aquesta família perquè el teu dia a dia sigui millor.

Quan vaig començar, exercia més un paper de fisioterapeuta i a mesura que vaig anar avançant en els estudis d’osteopatia vaig poder començar a realitzar tècniques i enfocaments osteopàtics, no un tractament com el que puc realitzar actualment en la meva consulta. Els resultats amb els jugadors van ajudar a fer més coneguda l’osteopatia dins de l’equip i actualment se sap que els principals clubs de Primera Divisió de la Lliga Espanyola no només compten amb fisioterapeutes sinó també amb osteòpates.

Per últim, en l’àmbit docent, a banda de ser professor del Màster de l’EOB també has impartit classe durant 3 anys en el postgrau de parts toves i teixits regeneratius a la Universitat Internacional de Catalunya. De quina manera tota la teva trajectòria acadèmica i professional repercuteix en les teves classes?

He tingut la sort d’impartir classes que solen ser més teòric-pràctiques, per la qual cosa la forma de preparar-les és diferent d’una classe purament teòrica. Per tant, els enfocaments acadèmics que he donat gairebé sempre han anat acompanyats d’una demostració pràctica i això fa que actualment en el Màster de l’EOB – on estic la major part en les pràctiques clíniques – em senti molt còmode amb els alumnes.

A més, he realitzat cursos de psicologia per preparar-me personalment i per obtenir recursos pedagògics, ja que crec que és un dels elements clau per poder treballar en la docència. Els alumnes no només necessiten coneixements, també necessiten saber triar, poder extreure els coneixements que tenen i que s’ensenyen en el Màster però sobretot necessiten saber escollir quins recursos són els necessaris, quines tècniques són les apropiades i el perquè d’aquestes en un moment determinat i en un context concret. Tot això és complex d’ensenyar. Es poden utilitzar recursos i estratègies de pedagogia i aprenentatge.

Justament avui dia em trobo en aquest punt; en el moment de seguir avançant cap a aquest objectiu i el de seguir formant-me per poder millorar en l’àmbit de la docència.

Entrevistem a Alba Martínez, professora d’osteopatia cranial I

El passat mes de juny vam tenir l’ocasió d’entrevistar a l’Alba Martínez DO, la professora titular d’osteopatia cranial I, i aprofundir en alguns detalls d’aquesta assignatura. Osteopatia cranial és una matèria que té una càrrega lectiva d’11 crèdits ETCS repartits entre primer i segon del nou Pla d’Estudis del Màster en Osteopatia.

Tal com ens explica l’Alba, l’objectiu de l’assignatura és que els alumnes coneguin el sistema respiratori primari. Aquest mecanisme fou descobert per William Garner Sutherland, deixeble directe d’Andrew Taylor Still, i el va recollir per primera vegada el 1939 a “The Cranial Bowl.” [1]

El sistema respiratori primari és un “mecanisme inherent (primari) de la respiració interna en contraposició al cicle de respiració diafragmàtica (inhalació i exhalació).” [1].  Aquest mecanisme involuntari genera la fluctuació del líquid cefaloraquidi que es transmet a través de totes les estructures del cos humà.

En l’assignatura d’osteopatia cranial s’estudiaran els 5 components del sistema respiratori primari i els vessants teòric i pràctic d’aquest mecanisme.

En aquesta línia, les classes de l’assignatura s’estructuren en dues parts: la teòrica i la pràctica. En la primera, les classes “se centren a explicar l’anatomia i la fisiologia de cada un dels diferents temes. Per altra banda, en la part pràctica, els alumnes s’ajunten en grups reduïts on s’exploren els ossos del crani. A més a més, “també hi ha el treball per parelles, amb la fórmula pacient-terapeuta, on es realitzen les tècniques i les escoltes“, la posada en pràctica dels coneixements adquirits.

En finalitzar la matèria, si s’adquireixen les competències, els estudiants “seran capaços de despertar la palpació, integrar el sistema respiratori primari i utilitzar-lo tant en el diagnòstic com en el tractament, no tan sols limitar-lo al crani o al sacre sinó a qualsevol teixit del cos” ens explica l’Alba.

Referències:

[1] Educational Council on Osteopathic Principles (ECOP) (2011) “Glossary of Osteopathic Terminology”. American Association of Colleges of Osteopathic Medicine (AACOM): Chevy Chase, MD. pp 37-38.

Entrevistem a Sergi Rull, professor d’osteopatia visceral II

Hem tingut l’oportunitat d’entrevistar al Sergi Rull DO, professor titular de l’assignatura d’osteopatia visceral II de l’Escola d’Osteopatia de Barcelona (EOB). Les assignatures de l’àmbit visceral tenen una continuïtat durant els dos anys que dura el Màster. El Sergi és professor d’aquesta assignatura a 2n curs.

Objectius:

Com ens detalla a l’entrevista, l’objectiu d’osteopatia visceral II és assimilar els coneixements de l’àrea gastro-intestinal, seguint els passos de l’assignatura que s’ha impartit a primer curs. Un dels altres principals objectius és “aprendre tots els tests i tècniques de l’àrea uro-genital i cardio-pulmonar“. En definitiva, “integrar tot el que s’ha assimilat [a primer] i posar-ho en pràctica”.

Estructura:

L’assignatura s’estructura en dues parts: per una banda, la part teòrica i, en segon lloc, la pràctica que consisteix en l’aplicació dels coneixements teòrics adquirits. Osteopatia visceral II culmina en un examen pràctic en el qual “s’exigeix a l’alumne l’aplicació pràctica d’una tècnica determinada en una lesió en concret” ens explica en Sergi Rull.

Coneixements:

Sempre que tenim l’oportunitat, aprofitem per preguntar als nostres professors quines diferències observen en els alumnes del Màster en Osteopatia abans i després de cursar cada assignatura. Segons el professor titular, els estudiants que acaben osteopatia visceral II tenen les eines per saber tractar i entendre les disfuncions o simptomatologies que pugui presentar un pacient. A més a més, els alumnes adquireixen la capacitat “d’entendre com una determinada problemàtica es tradueix en altres complicacions”. En aquest sentit, els estudiants disposen d’una sèrie d’eines per observar com problemes en la zona visceral influencien sobre “l’esquena, el mal de cap o altres aspectes de la seva vida diària”.

Osteopatia visceral II té una càrrega de 6 crèdits ETCS tal com podeu comprovar en el Pla d’Estudis del Màster en Osteopatia.

Podeu visualitzar l’entrevista sencera a continuació:

Entrevistem a Cristina Moreno: quan la solidaritat no coneix distàncies

L’Escola d’Osteopatia de Barcelona (EOB) és una mica més que un centre d’estudis universitaris. L’EOB forma part de l’àmbit acadèmic de la Fundació d’Osteopatia de Barcelona (FOB), una entitat sense ànim de lucre que té com a objectiu principal promoure l’osteopatia com a professió sanitària de primera intenció. Amb la voluntat d’aconseguir tal objectiu, la FOB treballa en quatre àmbits diferents: l’acadèmic, l’assistencial, la recerca i l’acció social.

Dins de l’àmbit d’acció social, la FOB disposa d’un Servei d’Osteopatia Solidària (SOS) que té com a objectiu oferir tractaments osteopàtics a infants i adults en situació de pobresa, dificultat o risc d’exclusió social. En aquest context, la FOB va impulsar el 2009 la creació del Servei de Pediatria Solidària (SPS).

Hem tingut l’oportunitat de poder parlar amb Cristina Moreno, una osteòpata DO que des del 2016 viatja una cop al mes a Barcelona des de Madrid per donar assistència osteopàtica als nens i nenes del SPS. Cristina, a part de ser osteòpata, també té el Diploma en Osteopatia Pediàtrica que imparteix l’Advanced Osteopathy Barcelona (AOB) conjuntament amb la UPF – Barcelona School of Management.

Hola Cristina. Com i quan vas descobrir el servei que presta el SPS?

Va ser mentre realitzava la formació del Diploma en Osteopatia Pediàtrica de l’AOB. Allí va ser quan les tutores ens van informar del servei.

Ens pots dir quins són els motius que et van fer el pas i convertir-te en una osteòpata solidària?

Després de realitzar les pràctiques del Diploma en Osteopatia Pediàtrica va ser una forma de seguir aprenent en aquesta especialització. Sempre havia volgut fer un voluntariat i quina millor oportunitat de fer-ho com osteópata de nens i nenes sense recursos.

Tu vius a Madrid i actualment el SPS ofereix el servei a Barcelona. Això significa que una vegada al mes et trasllades a la ciutat comtal per realitzar els tractaments. Més d’una persona podria quedar sorpresa de l’esforç que això suposa. Què els diries a aquestes persones?

És una acció tan gratificant que la distància no és cap impediment. Sempre acabo la jornada amb un gran somriure i pensant en les ganes que tinc de tornar. Els nens i nenes del SPS són molt agraïts.

Com professional, ens podries dir que t’aporta com osteòpata treballar braç a braç amb l’equip de terapeutes del SPS?

És un equip format per grans professionals. Cada dia aprens alguna cosa nova dels teus companys; comentem casos i de vegades fem tractaments dos terapeutes junts, aconseguint grans resultats.

____________________________________

Però el millor del SPS és que el testimoni de la Cristina no és un cas aïllat. Actualment, els serveis d’osteopatia solidària compta amb més professionals que fan possible el projecte. Alguns d’ells també acudeixen expressament a Barcelona des de Menorca o Lió per realitzar els tractaments al SPS i al SAS.

Des de l’EOB, aprofitem per agraïr-los enormement el seu gest a ells i també, obviament, als osteòpates voluntaris que viuen a la capitat catalana i rodalies pel seu compromís i per la seva implicació per poder seguir fent possible aquest projecte entre tots.

Entrevistem a Jean-Pascal Kily, professor de la CEESO Lyon

El passat mes de març d’enguany, el professor de la CEESO Lyon Jean-Pascal Kily va venir a l’Escola d’Osteopatia de Barcelona (EOB) a impartir classes de l’assignatura de Tècniques Estructurals en el marc del programa de mobilitat internacional de l’Osteopathic European Academic Network (OsEAN).

Vam aprofitar l’ocasió per entrevistar-lo i preguntar-li quins avantatges suposa per un centre d’estudis formar part de l’OsEAN. Alhora, també vam voler saber quines eren les impressions que el docent francès tenia dels estudiants de l’Escola. Jean-Pascal Kily va destacar el bon moment en què va trobar als alumnes per tal d’equilibrar els aspectes teòrics amb els pràctics.

El professor francès va destacar sobretot les oportunitats que suposa el programa de mobilitat internacional de l’OsEAN com la possibilitat de poder intercanviar mètodes pedagògics. Segons Kily, es tracta d’un procés “que permetrà engrandir l’osteopatia, els estudiants i els nostres centres“.

Podeu veure l’entrevista sencera a continuació: