Entrevistem a Manel Meca, Premi Louis Rommeveaux 2017

Cada any, durant l’Acte de Graduació dels estudiants del Màster en Osteopatia, els alumnes que finalitzen els seus estudis fan entrega del Premi Louis Rommeveaux a un professor o professora com a mostra d’un vincle especial entre el docent i els estudiants.

Louis Rommeveaux DO fou professor de l’Escola d’Osteopatia de Barcelona (EOB) durant les primeres promocions del Màster fins a la seva mort el 2002. El seu carisma i caràcter van fer que deixés una petjada molt important tant als estudiants com als professors de l’EOB i des del 2003 els graduats atorguen aquest premi en honor a l’osteòpata francès.

Enguany, els estudiants van entregar el premi a Manel Meca DO, professor de la nostra Escola i tutor de les pràctiques clíniques. El Manel té una destacada trajectòria tant acadèmica com professional i hem volgut aprofitar l’ocasió per entrevistar-lo.

En l’àmbit acadèmic, el Manel Meca va començar una carrera en les ciències de la salut el 1997 que l’ha portat a ser Diplomat en Infermeria (Universitat de Barcelona, 2000), Diplomat en Fisioteràpia (Gimbernat – Universitat Autònoma de Barcelona, 2003) i Osteòpata DO per l’EOBUPF – Barcelona School of Management. A més, també ha cursat el Màster Universitari en Investigació Traslacional de Fisioteràpia (UAB) entre el 2015-16.

Com creus que aquest destacat recorregut acadèmic en l’àmbit de les ciències de la salut t’ha ajudat en la teva formació com a professional?

En nombroses ocasions els explico als alumnes com m’ha ajudat a poder realitzar tots aquests estudis, sobretot per l’experiència professional. Vaig treballar 8 anys a l’Hospital Universitari de Bellvitge, passant per totes les àrees possibles d’aprenentatge com a Urgències, UCI i tot tipus de zones assistencials. És un món que t’ensenya molt: a viure amb els pacients, a saber estar al seu costat en els diferents moments de la seva vida i de la de les seves famílies, a treballar en equip i en general a tenir una visió més àmplia del pacient.

A més, arribes a conèixer amb més detall les intervencions quirúrgiques, sobretot quan aconsegueixes estar en el quiròfan i, per tant, et fas una magnífica idea de tot el procediment, els teixits que s’han lesionat, etc. Així, quan avui tracto a un pacient, solament veient una cicatriu em puc fer una idea de tot el que ha ocorregut.

El temps que vaig passar treballant amb el RCD Espanyol també em va ajudar molt en la meva formació, sobretot a saber moure’m en un món una mica més complicat, tractar amb un altre tipus de pacients, amb un altre tipus d’exigències i recursos. A més en els primers anys vaig poder acollir a alumnes de fisioteràpia de diverses universitats i em va permetre donar els meus primers passos en la part docent.

A banda, també t’has format en diferents cursos de formació continua com el Postgrau en Fisioteràpia Analítica segons el Concepte Sohier el 2003 i altres cursos de l’Advanced Osteopathy Barcelona (AOB) com els postgraus en Ginecologia i Obstetrícia, Osteopatia Visceral, Osteopatia Glandular i Osteopatia en l’eix intestí-cervell.

Consideres important la formació de postgraus? Què creus que t’aporta aquesta formació continua com a professional i docent?

Sense cap mena de dubte, crec que és necessari i pràcticament podria dir que obligatori. És en aquest moment quan comences a indagar en aquells temes on vols aprofundir, sigui perquè t’atreuen molt o perquè simplement necessites treballar-los més.

En el meu cas, m’he format sobretot en temes que considero necessaris per al tipus de pacients que tinc en la consulta, on necessitava un major coneixement i, sens dubte, per què també m’apassionen. Amb tot, la majoria de companys que conec seguim en formació, hem continuat cursant més postgraus i màsters amb l’objectiu d’avançar en l’àmbit personal i professional.

En l’àmbit professional, des del 2016 ets l’osteòpata personal del campió de MotoGP Jorge Lorenzo. Això no ho pot dir qualsevol! Alhora, també ets l’osteòpata del pilot MotoGP Pol Espargaró i del pilot de Moto 3 Gabri Rodrigo. Això suposa que acompanyes a aquests professionals durant tot el mundial. Ens pots explicar com és el teu dia a dia al seu costat?

En general és complicat treballar amb aquest tipus de personalitats perquè la seva vida ja és complicada per tots els esdeveniments i compromisos que tenen i perquè contínuament estan viatjant, si no és a causa del seu treball, pel seu lloc de residència. Això fa que sigui difícil poder tenir la continuïtat del treball que m’agradaria fer amb ells. Per aquest motiu, part del meu treball consisteix a viatjar bastant i, evidentment, on podem realitzar el treball més important des del punt de vista professional és en els circuits.

Tant amb el Jorge l’any passat com amb el Pol i el Gabri aquest any, el meu dia a dia implica estar prop seu en els circuits, ja que es tracta d’un esport de risc i solen haver-hi caigudes i per tant això suposa part del meu treball com osteòpata. En algunes ocasions també realitzo tasques com infermer gràcies a la meva formació, per si necessiten algun tipus de cures o medicació.

De quina manera el teu treball com a osteòpata ajuda al rendiment i la recuperació de Jorge Lorenzo, Pol Espargaró i Gabri Rodrigo?

Crec que la part més important, i sobretot la que he experimentat més aquest any amb el Pol i el Gabri, és que el moment que es realitza el tractament en la llitera, a part de realitzar els tractaments oportuns per a cada moment de la competició, ells troben un moment de desconnexió.

En nombroses ocasions, estar en el circuit pot ser molt estressant, ja que no només fan el seu treball damunt de la moto sinó que atenen a mitjans de comunicació, etc. Per això, posar-se sobre la llitera i treballar de forma tranquil·la els ajuda també a relaxar-se i tornar a centrar-se.

Com osteòpata els intento ajudar molt en la seva postura, a equilibrar les zones que més treballen en el seu esport i reajustar tot el que es pugui, sobretot després de patir les caigudes que formen part del seu esport.

A més a més, durant 8 anys has exercit com a fisioterapeuta de la plantilla del primer equip del RCD Espanyol, un club de Primera Divisió de la Lliga Espanyola. Com és el treball amb un equip esportiu d’elit?

És un treball que des de fora sembla bonic, còmode i, si a més t’agrada el futbol, és el treball dels teus somnis. Però de la mateixa manera que succeeix amb el món de les motos, es viatja moltíssim i per tant també es treballa molt. Pràcticament és un treball de dilluns a diumenge, on convius amb les mateixes persones i el treball en equip acaba sent el més important.

A tot això cal sumar que cada jugador té les seves preferències, el seu caràcter, que quan viatges estàs lluny de la teva família (igual que els passa a ells) i per tant has d’entrar en aquesta família perquè el teu dia a dia sigui millor.

Quan vaig començar, exercia més un paper de fisioterapeuta i a mesura que vaig anar avançant en els estudis d’osteopatia vaig poder començar a realitzar tècniques i enfocaments osteopàtics, no un tractament com el que puc realitzar actualment en la meva consulta. Els resultats amb els jugadors van ajudar a fer més coneguda l’osteopatia dins de l’equip i actualment se sap que els principals clubs de Primera Divisió de la Lliga Espanyola no només compten amb fisioterapeutes sinó també amb osteòpates.

Per últim, en l’àmbit docent, a banda de ser professor del Màster de l’EOB també has impartit classe durant 3 anys en el postgrau de parts toves i teixits regeneratius a la Universitat Internacional de Catalunya. De quina manera tota la teva trajectòria acadèmica i professional repercuteix en les teves classes?

He tingut la sort d’impartir classes que solen ser més teòric-pràctiques, per la qual cosa la forma de preparar-les és diferent d’una classe purament teòrica. Per tant, els enfocaments acadèmics que he donat gairebé sempre han anat acompanyats d’una demostració pràctica i això fa que actualment en el Màster de l’EOB – on estic la major part en les pràctiques clíniques – em senti molt còmode amb els alumnes.

A més, he realitzat cursos de psicologia per preparar-me personalment i per obtenir recursos pedagògics, ja que crec que és un dels elements clau per poder treballar en la docència. Els alumnes no només necessiten coneixements, també necessiten saber triar, poder extreure els coneixements que tenen i que s’ensenyen en el Màster però sobretot necessiten saber escollir quins recursos són els necessaris, quines tècniques són les apropiades i el perquè d’aquestes en un moment determinat i en un context concret. Tot això és complex d’ensenyar. Es poden utilitzar recursos i estratègies de pedagogia i aprenentatge.

Justament avui dia em trobo en aquest punt; en el moment de seguir avançant cap a aquest objectiu i el de seguir formant-me per poder millorar en l’àmbit de la docència.