Barcelona Osteopathic Congress

Èxit del Barcelona Osteopathic Congress que va reunir més d’un centenar de persones

El Barcelona Osteopathic Congress 2019 va reunir a més d’un centenar persones i a alguns dels referents mundials de l’osteopatia el passat 18 i 19 de maig. Moltes gràcies a tots els assistents i ponents per fer-ho possible!

Vam tenir la sort de comptar amb ponents de primer nivell. La primera ponència, a càrrec de Renzo Molinari, va abordar la salut de la dona, microbioma i cervell. En una extraordinària intervenció, Molinari va relatar el nexe existent entre l’obesitat i el consum d’antibiòtics, com acrediten milers d’articles de recerca. Va explicar que la majoria de la serotonina es produeix en l’intestí, que conté més neurones que en la medul·la espinal. També es va referir a l’òrgan vomeronasal, un òrgan auxiliar del sentit de l’olfacte en alguns vertebrats, com a connexió de l’eix cervell-intestinal. La importància de l’òrgan de Jacobson resideix en què permet unir l’olor amb reaccions intestinals i cerebrals.

La segona ponència va ser a càrrec de Karen Carroll, qui es va centrar en la narrativa en el desenvolupament del microbioma infantil. Carroll va explicar que la neurogènesi està influenciada per la microbiota, i que el creixement del sistema entèric es produeix des de l’exterior a l’interior. Va destacar la necessitat de comptar amb bacteris feliços en els nostres intestins i, referint-se als bebès, va explicar que el microbioma cutani del bebè és molt important per a la seva salut. A continuació, René Zweedijk va reflexionar sobre si el tractament osteopàtic pot influir en la producció de neurotransmissors en el cervell humà. Per a Zweedijk la biologia de sistemes hauria d’estar inclosa en el pensament osteopàtic. El contacte manual permet activar la xarxa de saliencia i per tant la interocepció. També va realitzar una gran exposició del nervi vague que, entre altres coses, estimula el nucli del tracte solitari. “La manipulació subdiafragmàtica del nervi vague és de gran valor terapèutic, i sembla ser el més potent de tots els tractaments, encara que falten més estudis”, va destacar.

Tajinder Kaur Deoora va tancar la sessió del matí explorant l’intestí com a denominador comú per als trastorns neuroconductuals. Per a Deoora “l’intestí funciona com un cavall de Troia”. En la seva opinió, el gas metà no hauria d’estar en la respiració pulmonar i es va referir al fet que molts nens presentin en l’actualitat reflux gastroesofàgic. Deoora va exposar les barreres de l’intestí i cervell i va exposar de forma molt tècnica la permeabilitat intestinal.

En la sessió de la tarda Nathalie Camirand va centrar la seva xerrada en l’estrès i la síndrome d’adaptació general en relació amb impacte en les glàndules i el sistema nerviós. Per a Camirand, “l’úter té el seu propi cervell; existeix un cervell pèlvic. Després d’un problema emocional pot haver-hi trastorn ginecològic, alguna cosa que també es pot observar al revés”. Va destacar que el principal factor d’estrès és la dieta. En la fase de resistència de l’estrès hi ha trastorns hormonals i digestius. En situació d’estrès s’activa l’amígdala. També va assenyalar que el gluten augmenta la inflamació.
Dino Muzzi va explicar en la seva intervenció com afecten les emocions a l’eix cervell-intestí. Per a Muzzi és difícil definir el concepte d’emoció: “la sensació corporal és l’emoció”. Va destacar que “el trauma marca l’amígdala i més com més d’hora és. En abordar les emocions s’activen aquests sistemes. L’objectiu és localitzar les tensions per a alliberar-les”.

Posteriorment, Cherionna Menzam-Sills va abordar les influències prenatals i de naixement en l’eix cervell-intestí i l’alè de la vida. Per a Menzam-Sills, “la connexió umbilical és l’única cosa que coneixem dins del ventre. És una font de nutrició i afecte. Quan el cordó deixa de prémer la ignició apareix”. La ponent va explicar que hi ha tres ignicions a l’inici de la vida i que el naixement Lotus és aquell en què no es talla fins que el cordó no deixa de bategar.

L’últim bloc va comptar amb les ponències de la doctora Gemma Ginovart, Arantxa Quintana i Silvia Vicente Pérez, que van explicar els resultats de l’estudi sobre l’eficàcia del tractament osteopàtic en la millora del benestar dels nounats. Quintana va presentar l’estudi de recerca en pediatria i va exposar la part osteopàtic d’aquest, destacant el sistema nasal com a amortidor de la cara. Per part de l’Hospital Sant Pau, Silvia Vicente va explicar el funcionament de la vigilància intensiva neonatal i Gemma Guinovart va compartir amb els assistents l’anàlisi dels resultats. Guinovart va destacar que “no va haver-hi diferències significatives entre els dos grups, si bé les diferències entre l’escala de dolor sí que van aportar dades significatives. No obstant això, no es va poder establir si es devien al tractament osteopàtic o no”.

Sota el títol “Eix cervell intestí i alè de vida: Enfocament clínic de diferents trastorns en la salut per alteració de l’eix cervell encefàlic i cervell intestinal” van tenir lloc vuit conferències i quatre workshops. El congrés es va celebrar a l’hotel H10 Marina Barcelona de la ciutat de Barcelona y a les instal.lacions de l’Escuela de Osteopatía de Barcelona (EOB), en Sant Just Desvern. L’EOB i la Fundació d’Osteopatia de Barcelona han organitzat el Barcelona Osteopathic Congress 2019 amb motiu dels 20 anys de la creació d’aquest projecte acadèmic.